lectures de la missa del diumenge XXVI de durant l'any 28 setembre 2014

DIUMENGE XXVI DE DURANT L'ANY

«que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort»

Lectura de la profecia d’Ezequiel

El Senyor diu: «Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor. Poble d’Israel, escolta bé això que et dic: ¿No és la vostra manera d’obrar, i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort.»

Ez 18,25-28

Salm Responsorial

R. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu;
i cada moment espero en vós. R

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat

i de l’amor que heu guardat des de sempre.
No us recordeu dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R

Sl 24,4-5.6-7,8-9 (R.: 6a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: [ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.]

Fl 2,1-11

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui.” Ell respongué: “No hi vull anar.” Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?» Li responen: «El primer.»
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l.»

Mt 21,28-32

"Actituds enfront de Joan Baptista"

La paràbola de Mateu que llegim avui és un text escapçat que no ofereix la motivació de fons de l’escena.
La motivació ve de la pregun ta per l’autoritat de Jesús arran de la seva actuació en el temple (just abans del text d’avui, Mt 21,23-27). Sense aquesta escena, el text queda orfe de motivació. Encara més, la pregunta per l’autoritat de Jesús en l’evangeli de Mateu, com en Marc, està enllaçada amb la contra-pregunta de Jesús sobre Joan Baptista: «El baptisme de Joan, venia de Déu o dels homes?» (Mt 21,25). Els adversaris no responen a aquesta pregunta. En canvi, la paràbola és la justificació de la dita de Jesús sobre Joan Baptista que tenim al final del text d’avui.
La paràbola dels dos fills és pròpia de Mateu. És un ensenyament que acaba amb una pregunta que, fins a un cert punt, ja apunta la resposta: «Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». La resposta és: evidentment, el primer. Aquesta conclusió enllaça per dins amb ensenyaments que ja hem trobat a Mateu: la importància de fer bones obres que està molt per damunt de les paraules. L’important no és el que es diu sinó el que es fa. No n’hi ha prou amb dir «Senyor, Senyor», cal fer la voluntat del Pare del cel (cf. 7,21-22).
El paràgraf conclusiu del text d’avui dóna resposta a la pregunta sobre Joan Baptista: «Joan ha vingut en el camí de la justícia» (Mt 21,32; cf. «convé que complim tota justícia» 3,15). Però les autoritats (els grans sacerdots i els notables del poble, interlocutors de la pregunta sobre l’autoritat de Jesús, 21,23) no l’han cregut ni s’han penedit. En canvi, els recaptadors de contribucions i les prostitutes, que semblava que no li farien cas, l’han acollit. Per això són el fill que ha fet la voluntat del pare. Així es pot entendre que l’aplicació de la paràbo - la és un ensenyament sobre l’actitud davant Joan Baptista. Però cal tenir present la contra-pregunta de Jesús sobre Joan Baptista que no tenim en el text d’avui. Amb aquest aclariment, l’ensenyament de Jesús és coherent amb el context.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.